L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 25 de maig del 2012

Xerrada de Juan José Oliva Simó a l'INS Sòl-de-Riu (Alcanar)


17/05/2012 17:00 publicada per FLORENCIO SALES VILALTA [ actualitzat el 17/05/2012 17:13 ]

L’ultrafondista canareu Juan José Oliva Simó va estar a l’Institut Sòl-de-Riu el dijous 17 de maig de 2012 per a explicar la seva experiència a les curses muntanya de llarg recorregut. La xerrada s’emmarcava dins de les activitats del projecte “Les Curses de Muntanya a les Classes de Física” a l’institut d’Alcanar.
Juanjo va començar la xerrada explicant que després del seu pas pel ciclisme i les curses de muntanya de distàncies “curtes” (per sota de 40 km), va descobrir que les curses d’ultrafons eren les seves preferides i a les que volia dedicar tot l’esforç i temps que pogués. Ens va mostrar el material necessari (i obligatori) que cal portar a sobre en aquest tipus de distàncies i va explicar el funcionament general d’una cursa llarga, com poden ser els avituallaments, bases de vida, inscripcions, preparació, etc.
A continuació la xerrada va seguir amb un recull d’imatges que resumien la seva trajectòria. En elles es mostraven diverses curses, diverses situacions de carrera, bones actuacions, molts podis, la seva recent esponsorització per la marca Lafuma Ibèrica ... i també mals moments que, com ens va explicar, també formen part de l’aprenentatge en aquest esport i cal tenir sempre presents.
En la part final es va obrir un col·loqui on els alumnes i professors allí presents van poder preguntar-li tots els dubtes i qüestions que volguessin. Un dels aspectes que més els va sobtar van ser les llargues distàncies de les curses que Juanjo corre i el temps que poden durar aquestes proves. Molts d’ells no es podien imaginar com podia estar 15 o 25 hores seguides en cursa. D’altres es van interessar pels entrenaments, l’alimentació, les lesions, la concentració en cursa, paper de la família, etc.
Des d’aquestes línies voldríem agrair a Juanjo la seva visita i la seva esplèndida xerrada, que ben segur va servir per a què els nostres alumnes puguen conèixer una mica més el món de les curses de muntanya.
Cap i cames!
Florenci Sales Vilalta
Fotografies.
https://picasaweb.google.com/106248087627971782031/XerradaDeJuanjoOlivaSimoALINSSolDeRiuAlcanar?feat=flashalbum#

                                                                                                                        Juan Jose Oliva Simó
Corredor de muntanya des de el 2009, però amant de les proves de llarga distancia des de sempre.
Com a proves personals he completat dos cops la volta en bicicleta sencera a Espanya, passant pel extrems mes allunyats i en autosuficiència.
Més recentment, des de que corro per muntanya, he guanyat el 2009 la copa Catalana de Caminades de Resistència, finisher 2 cops a la Mallorca Ultra Trail, 3é de la general a la primera Lliga Catalana de Curses d'Ultra Resistència, 8é de la general al Grand Raid des Pyrenees 2011, Corredor del Team Lafuma Iberica 2012.



dissabte, 19 de maig del 2012

Repte personal.

Com totes les coses sempre comencen com si d'una aposta es tractes. Si tu ets capaç de fer allò, si jo soc capaç de fer allò altre...un bon dia pensant en noves formes d'entrenar vaig decidir confecciona-me jo mateix un "Ultra" i em fica mans a la feina.
Quant de pobles deu tenir la meva comarca?
Quants de kilòmetres deu tenir la volta a la mateixa?
Son algunes preguntes que em tenia que fer i ponte van ser contestades. Tria un dia i busca un voluntari que em fes d'assistencia durant les hores de cursa. Es tractava de tenir la motivació suficient per a sentir les mateixes sensacions de cursa durant un entrenament personal.
El disabte primer de festes era el dia triat, els companys Juan Antonio i Emilio els acompanyants que estaran al costat en els moments difícils, que n-hi haurà en tantes hores pel davant.
Falten 6 minuts encara per a les 5 del matí quant surto al carrer, encara veig els últims ressagats que arriben a casa desprès de la primera nit de festa. Enfilo cap a la Ronda del Remei i un cotxe passa prop meu, els de l'interior em miren estranyats i jo els miro igual... Estic arribant a la foscor, encenc el llum i comença el repte.
Segons els càlculs estaré un hora mes o menys corrent de nit fin que es faigui de dia. soledat, foscor, silenci que tan sols es trenca quant algun animal et al meu pas surt corrent espantat per les meves passes.
En creuar Ulldecona avanço prop de la caserna de la Policia Local i el xic que hi ha de guardià em mira estranyat, deu pensar qui es aquest boix. Mes endavant em creua un altre cotxe, mes tard m'asaventare que es un altre Policia que baixa cap Alcanar a entrar de guàrdia, ell em reconeix a mi.
Es fa de dia i per sort fa encara bona temperatura i continuo a bon ritme, ja soc prop de la Sénia i tinc de seguir cap a Mas de Barberans, una carretera estreta però recent asfaltada per mixt dels camps d'oliveres em dona molt de pensar. Fa temps que hi passava i el paisatge i la tranquilitat en aquestes primeres hores es encoratj ador per a continuar. Porto un ritme lleugera ment superior al que havia pensat en un principi, però de moment em sento be.
Cap a les volte de les 8 del matí els companys han quedat per sortir a la meva busqueda, jo els he dit per on creia que podia estar, però vaig avançat i tardaran un poc en trobar-me. En creuar el Mas cambio de rumb cap al SE i la carretera pica cap a vall. 10 12km fins a Santa Barbara, en temps de la guerra civil anomenada la Plana del Montsìa, per això els habitants s'anomenen "Planers". Sento un clàxon, es el primer avituallament, 4hores 45kilometres son els números fins ara.
Em col·loco una camiseta seca, menjo i els dono unes instruccions a ells dos. Godall i la Galera es troben relativament prop un de l'altre. Comença a fer calor i en una font fico els cap a vall, pleno el vidó i segueixo pujant per les Bruixes, que es com es diu el port que creua des de la Galera fins a Ulldecona.
Molts de dubtes i degut a la calor estic començant a dubtar de les forces que tinc, el fet de que ara tinc el cotxe molt a prop meu també en fa pensar en la retirada. No aconsegueixo treure un ritme còmode i penso en el que m'espera per d'avant. Encarant la carretera que em te de dur fins a Freginals, el company Juan Antonio es posa al costat un estona corrent i comenta que tenen de marxa a canviar de vehicul i jo estaré un rato sense ningú. Aixo em fa prendre un dessició, es estos casos sempre es la fàcil però mai la correcta.



Aquell que o imagina i o proba es un valent, però aquell que o imagina i u aconsegueix es un heroi.
El resultats positius, 72 kilòmetres 6h26minuts.
També col.loco un enllaç d'un document en la presentació de la roba Alcanar;
https://docs.google.com/file/d/0BzLJ8XRclzsGbVdSaW9wQkpmbDA/edit

diumenge, 6 de maig del 2012

UTBCN

La primera proba de la lliga, una cursa que segons havía vis en respecte a l'any anterior a millorat prou.
L'any anterior tenia moltes mancases de cara als corredors i al recorregut.
Be sempre diuen que els canvis son per a millor i espero que de cara a la pròxima també milloren algun aspecte.
Un marc fantàstic es la plaça des de on es surt la cursa, per a ampendre puntualment a les 7h la pujada per les urbanitzacions de Sitges en busca de la primera cota del dia, un fantàstic mirador per contemplar tota la ciutat costera. Però nosaltres a la feina, cap ca xo i cap a dalt en busca del primer control. Es comença a marcar posicions i els primers corredor es distancien. En aquest primer tram de la cursa els del Trail comparteixen recorregut en nosaltres fins a Bagés, on el recorregut s'allerga per als de L'Ultra fins a tornar al mateix punt en la ultima part del circuit.
Molt rapit es pot anar en el tram de pistes i senders nous, un control sorpresa un altre am gent que t'anima..la jornada passa i per sort els kilòmetres també. El dia s'aguanta tapat cosa que ens afaboreig per a la practica d'aquest esport i encara que de cara a la tarde donaven fortes tormentes no comencen a caure fins que no s'amaga el sol, just després d'entrar jo en meta.
Dos despistes durant el recorregut propicien la pèrdua de varies posicions en la general, però per primera vegada no em preocupo massa, ja que lo important aquí era treure els punts suficients per començar en bon peu.
A falta de la part final, tram que recordava molt be de l'any anterior arriba des de darrera un corredor conegut, el Vicente, provo de seguir la estela però faig la "goma" com se sol dir...encara que mes cap al final serà ell que cedeixi i aconsegueixo jo enganxar-mi a roda fent inclús que tingué algun que d'altre moment apuro. No val pena lluitar entre nosaltres ja que tot esta decidir en el cap de cursa l'important ara es arribar i en moltes ganes de córrer.
Al creuar la meta em felicita i jo a ell, em fet una cursa com sabem fer, patint però tirant en ganes en els moments claus...
Felicitar al  meu bon amic Adolf que desprès un  llarg any es retrobes en el podiúm d'una cursa i en les bones sensacions perdudes.
El Xaneta desprès d'una cursa de menys a mes, va aconseguir acabar en ganes la primera de la lliga.


Enhorabona als dos.

dissabte, 5 de maig del 2012

UTST

Desprès de la fallida del Ultra trail Serra Tramuntana no en van quedar gens de ganes d'escriure la crònica i tampoc havia tingut molt de temps fins ara. Per això tenia el blog un poc abandonat.
Ara que tinc la lliçó apresa e decidit contar un poc la desfeta.
Estava molt preparat i molt motivat, tot allò que se sol dir en dies anteriors a la cursa. Però també diu la dita "fes plants i tirans al riu".
De sortida un gran ambient i tots donant-he ànims, paréix que ja esta fet i queda tota la cursa pel davant...
Es dona la sortida i tot-hom a córrer, la nit es clara i despejada, un poc de fresca a la part  mes alta  (pla de Sesclop) i descens fins a Estallenc. Allí un abituallament molt rapit es l'avís de que la cosa va en serio i tots estem fent el que no deuríem, una cursa molt dura en els primers kilòmetres farà que tinguem que acabar antes d'hora. Fi de l'aventura...