Desprès d’uns dies de repòs total, ja tornem a la carga. Encara no es massa tard per a contar un poc com em va anar la cursa d’Ulldecona.
Tot era un incògnita ja que la setmana anterior havia participat en la UTSM i no sabia com estava de forces.
A priori una carrera així, tant prop de casa em sabia mel deixar-la passar sense disfrutar d’un bon matí de diumenge en companyia de bons amics i companys.
Valia la pena provar el cos. Així que desprès de fer d’inscripció corresponent començo a mentalitzar-me.
Pujem cap a Ulldecona el Xaneta i jo, a diferencia de molt de dies avui arribem prompte (sols faltaria) estan al costat de casa.
Comencem a trobar cares conegudes i recollim el pitral, a canviar-nos per la roba de faena i cap a la línea de sortida. Si no han canviat molt el recorregut l’any passat, vaig fer el tresat la setmana següent de disputar-se la proba jo sol i confiant en la memòria el recordo prou be.
Sortida, carretera cap al castell, un baixada i remuntem cap a les antenes, un altre tros de baixada per pista, bruixes i una cinta creuada en la sendera (obra d’algun graciós) ens despista per uns moment. Tornem a la carga i arribem a les pedreres, saltem la serra de l’Ermita per la zona de les vies d’escalada. Sortim en busca de la ultima pujada per els abrics am pintures Rupestres, un camí que sols obrin per a nosaltres aquest dia de l’any.
Baixada per el barranc de les bruixes i ja es veu el poble. Anem el Xavi de la UEC, Ramon Curto i jo, tenim que repartir posicions ja que queda poc i estem molt igualats de forces. Al arribar a l’asfalt queda encara casi 2 kilòmetres i es faran durs creuant tot el poble, el Ramon s’ha quedat enrere i jo intento seguir la roda del Xavi, pon-te em despenja i finalment entraré 9é de la general en un temps que no esta gents malament 1h56m. Esmorzar-dinar de germanor i entrega de trofeus per als mes rapits. Molt aplaudit tots els participants i felicitats als organitzadors, fins la propera.
Tot era un incògnita ja que la setmana anterior havia participat en la UTSM i no sabia com estava de forces.
A priori una carrera així, tant prop de casa em sabia mel deixar-la passar sense disfrutar d’un bon matí de diumenge en companyia de bons amics i companys.
Valia la pena provar el cos. Així que desprès de fer d’inscripció corresponent començo a mentalitzar-me.
Pujem cap a Ulldecona el Xaneta i jo, a diferencia de molt de dies avui arribem prompte (sols faltaria) estan al costat de casa.
Comencem a trobar cares conegudes i recollim el pitral, a canviar-nos per la roba de faena i cap a la línea de sortida. Si no han canviat molt el recorregut l’any passat, vaig fer el tresat la setmana següent de disputar-se la proba jo sol i confiant en la memòria el recordo prou be.
Sortida, carretera cap al castell, un baixada i remuntem cap a les antenes, un altre tros de baixada per pista, bruixes i una cinta creuada en la sendera (obra d’algun graciós) ens despista per uns moment. Tornem a la carga i arribem a les pedreres, saltem la serra de l’Ermita per la zona de les vies d’escalada. Sortim en busca de la ultima pujada per els abrics am pintures Rupestres, un camí que sols obrin per a nosaltres aquest dia de l’any.
Baixada per el barranc de les bruixes i ja es veu el poble. Anem el Xavi de la UEC, Ramon Curto i jo, tenim que repartir posicions ja que queda poc i estem molt igualats de forces. Al arribar a l’asfalt queda encara casi 2 kilòmetres i es faran durs creuant tot el poble, el Ramon s’ha quedat enrere i jo intento seguir la roda del Xavi, pon-te em despenja i finalment entraré 9é de la general en un temps que no esta gents malament 1h56m. Esmorzar-dinar de germanor i entrega de trofeus per als mes rapits. Molt aplaudit tots els participants i felicitats als organitzadors, fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada