L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 28 de juliol del 2011

II Ultra Trail Emmona

Una cursa mes i ja va la quarta del calendari de la I Lliga Catalana d’Ultrarresistencia.
Afrontar una proba d’aquestes característica no ha estat cosa fàcil. Encara que no sent un esport d’equip, tenia la moral vaja desprès del fatal cap de setmana que havien tingut molts de company a la ultra d’Andorra…
Divendres sortim cap a Sant Juan de les Abadesses, punt d’inici de II Ultra trail Emmona, 106km i els seus 8500m de desnivell positiu ens posarien a tots al lloc que ens pertoca.
Matinada, dorsal, equipar-nos i cap a la sortida. Moltes hores pel davant i unes rampes que donen molt que pensar.
Sortim tranquils hi ha respecte al que ens espera, la gent es reserva i ningú dona la cara.
Començo des de darrera amb un trot suau e intentant no esgotar-me massa en les primeres rampes cap al Taga 2040, PC01. Cota molt bonica des de on es pot beure la següent pujada als Tres Pics, PC03. Sento com la gent s’esforça per a guanyar posicions i jo entro en la dinàmica de continua al meu ritme. Sense donar molt de gas atrapo al Dani i al Jordi, els conec de l’any anterior en aquesta mateixa cursa, van ser els guanyador arribant junts a meta. El ascens al coll de la Marrana CP04 em fa recordar tots aquells anys per els cims del Pirineus. Quant el Toni, el Xaneta i jo sortíem en divendres per a fer cotes de mes de 3000m i ens tiràvem hores per d’alt de les crestes…
Un dels punts claus de la cursa era el pas per la cota de Bastiments (2883m)CP05 on tenia tot l’estona el punt visual de referència i a grimpar per d’alt els blocs de pissarra.
El següent punt de control no seria fins al pic de l’Ínfer (2869m) CP07 el qual arribo un poc cansat, cosa que casi en venia al pelo perquè tot seguit tenia un descens fins al santuari de Núria de 800m, per a recuperar cames. El Jordi que sempre havia estat a una distancia prudent m’atraparia abans d’arribar a fixar CP08. Sorpresa tots estan aquí menjant, el Manel, el Dani, Jordi i jo, el cap de la cursa…Bon moment per a omplir el depòsit de combustible i prosseguir junts.
Ja feia estona que sospitava que en algun moment m’intentarien despenjar, que s’acabaria anar espai. No l’interessava a ningú menys a mi, que estigues amb ells. Es lògic cadascú tenim els propis interessos i els tres son del mateix equip.
Jo sense pena ni gloria segueixo tenint la referència visual mentre remunto una de les rampes mes fortes del dia, camí del Puigmal 2910m. Molta gent aprofita el bon temps i es creua amb nosaltres gaudint d’una bonica excursió. En coronar cim em dono compte que anem molt davant del horari previst ja que encara no a arribat ni l’organització a muntar el control CP09. Una llarga baixada de casi 1900m em duria fins al punt mes vaig de la cursa CP10(Planoles), el ritme el duc tranquil no tinc res a guanyar i si molt a pedra. Un altre control i els kilòmetres passen entre boscos i sendes, sembla mentida però el paisatge es quasi be de selva tanta vegetació i tant verda.
Per segona vegada torno a atrapar el cap de cursa, s’han aturat a un control que no estava muntat i han aprofitat per menjar el que els acompanyants els duien, M’ofereixen, però amí em sap mal i estic servit en el que duc. Continuem baixant plegats fins al següent poble CP11, on trobem al Manel, que sense rom, dona voltes buscant el camí.
Comença un altra pujada de 500m, penso per a mi, que ja podria ser la ultima, desprès de tot el dia començo a tenir les cames carregades.
Fa estona que no he begut i veig al Dani que s’ajup a un marge, a la dreta del camí, es un abeurador de baques i jo faig el mateix (quina aigua mes fresca)…
En coronar el pas per la collada de Grats 1248m, intueixo que ja hi he passat per aquí, l’any anterior i de nit. Forma part del traçat de la 1ª edició del trail Emmona. Es un al•licient per a recuperar forces i tirar cap a vall en mes ganes.
Moltes baques per la senda i el control que situat en la Ermita de la Mare de deu de Mongrony CP12 no acabà d’arribar, però un altre cop he atrapat el cap de la cursa i decideixo (si em deixen) continua amb ell i a beure que passa…
De moment be perquè el Jordi ens a deixat tirar a nosaltres davant, es beu que no es completament en forma…
Sortim cap a Campdevanol CP13 a un ritme molt fort intueixo que ell Dani es vol desfer de mi, en una pendent un poc tècnica es deixa caure en força i jo crec que ja no el veure mes. Quines coses encara no he arribat al control i resulta que el torno a enxampar. Avituallem i tirem en busca de les ultimes rampes del dia, res comparat al que ja em passat. Cau poc a poc la nit i comença a refrescat traiem els frontals i el últim pas entremitjos (Saltor CP14). En poc mes d’una hora som a meta i ja veig prop la possibilitat de fer podí.
El company de fuga comença donar signes de debilitat no esta al 100%, jo no vull deixar passar l’oportunitat i continuo a un ritme còmode, en el tram final una senda oberta per a l’ocasió dificulta el nostre abans, però serà un esglaó fàcil de superar.
Ja som i veig les llums, malauradament per als dos el Jordi que s’ha refet esta a pocs metres de nosaltres i comença un esprint difícil de guanyar...
El cansament i les hores han passat al record en el moment que creuem la meta, 16h37m i una tercera posició que te gust de victòria, per la duresa de la prova.
Una organització quasi perfecta i una camiseta Finiher molt xula es la guinda de la tarta.
El Xaneta que a 2minuts de estirar-me al sac m’apareix per la porta a fet com ell diu un entreno de 60km i 12hores.
Ara el calendari pren un descans desprès de aquest mes de Juliol inoblidable i apretat fins a Octubre, en busca de la ultima Ultra que esdevindrà a diferencia de la categoria Femenina, la que decidirà tot...

dimarts, 19 de juliol del 2011

Andorra Ultra Trail'11































Aquest passat cap de setmana va sert molt dur per a molts trailers companys de fatiga, aquí va un petit homenatge.

dijous, 7 de juliol del 2011

21ª Nuria-Queralt

Un cap de setmana passat i un ultra mes al sac, encara que soni a topic típic es així.
La Nuria-Queralt ultra trail, en la seva 21ª edició s’ha convertit en una proba més del calendari Trail.
A les set del matí ens presentem a la parada del bus pera dirigir-nos en busca del cremallera de Núria i de cap a la sortida del que seria la tercera proba del calendari Ultraresistencia Català.
Un espectable impressionant de la naturalesa es el vaig poder gaudir en el punt de trobada. Una nova aventura de resistència que posaria al límits el nostre cós amb el recorregut elegit per la organització.
Des de el començament ja es podia intuir que hi havia molt de nivell, algun dels coneguts eren de segur candidats a guanyar la carrera que ens ocupava.
En la primera campanada de les onze es posa el cronòmetre a cero i a corre tots, una pujada de 500m per comença fins el primer control, segueixo al guanyador del Coll de Nargó, el Manel, mes tard me n’adonaria del error. En la rampa següent veig que em obri’t molt de metres entre els perseguidors i el terreny es força empinat, res a enveixár a un Kilòmetre vertical.
En un tram de transició entre un corriol i l’altre aconsegueixen enllaçar en mi el Jaume i un altre noi que tiraríem junt fins al control i en busca de les rampes de la estació d’esquí de la Molina.
Durant tot el dia hi haurà canvi de líder, des de que en el 55km el Manel decideix plegar gàbies. Primer es col•loca el amic Aguiló que tiraria fort sense possibilitat de seguir-lo ningú. Més tard i sense saber-ho nosaltres el Mateu (corredor del Diedre)
Fins que a la ultima rampa el Jordi i el Jaume acaben per atrapar-ho.
Durant la part central del dia i bona part de la tarda ens quedem sols el Jaume i jo tirant amb ganes del carro, fins que en un tram de tobogans ens atrapa el Jordi, segon classificat a la general de les Ultres, intento seguir-lo però en el següent avituallament se m’escapa.
A partí d’aquest punt la cursa agafa un caire per a mi molt diferent, passo de ser el perseguit a el perseguidor. Una feina que m’agrada, em sento en força i aconsegueixo mantindré la referència amb el cap de cursa visualment. En la ultima pujada tinc a tiro de pedra als perseguits… Pron-te es farà de nit i tindre que treure el frontal per poder seguir, moltes coses em passen pel cap, llàstima si sàpigues com acabaria tot pot ser reaccionaria d’un altra manera. Als últims kilòmetres em sento eufòric i se que serà molt difícil que la gent del darrera m’atrapí, algunes coses del recorregut que m’ha comtat el Xaneta em fa recordar que per els últim tram tindre que treure un cop de Quàdriceps per poder aguantar el ritme de baixada per les escales del santuari de Queralt. Em fa l’efecte de que el poble de Berga cada cop es més lluny i això que puc sentir la musica del ball que es celebra en la plaça major, junt la meta, en l’arribada molta adrenalina i ja a acabat tot 13h09m. 4º classificat i sols una desil•lusió tot i la bona posició no he aconseguit aguantar el primer lloc de la lliga.
Ara tot esta fet a esperar la proper, l’Emmona, temps de recuperar i seguir treballant per a fer la feina vent feta…
Felicitar a l’organització per la feina i que espero que d’altres n’aprenguin.
El Xaneta n’ha acabat la primera de la lliga en un temps de 22h15m.
I també felicitar a la Bea, una noia que vaig conèixer després d’haver-la vist unes quantes vegades en aquest estil de curses. Es mereig una menció especial per el seu gran somriure