L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 21 de gener del 2011

Miralleixes i el seu món...

Berlin-París-Viella-Alcanar
El mateix any que barem fer la visita a les illes Balear, teníem en ment una de més grossa.
Volar en avió fins la antiga capital d’Alemanya i tornar roda’n en sendes bicicletes.
Moltes histories ens van succeir en el transcurs de la dotçena de dies que ens va costar la tornada.
En quant barem tornar ala rutina del dia-dia vaig escriure una crònica per a la revista del poble.
Crec que reflexa molt be el transcurs de “creuer”deixo que vosaltres mateixos ho llegiu i opineu...









Finalment des de el diari setmanal Ebre van fer-nos unes preguntes i ens ho publicaren a tota plana.


Algunes fotografies, al pás per llocs emblematics del viatge.




Data:14/26-6-1997
Recorregut: Berlin-París-Vielha-Alcana

Distancia:2581 km

Temps:112h 53m

Mitja: 22’86km/h



dimarts, 18 de gener del 2011

GR10 Xtrem'11

Desprès de tots aquets dinar i sopars que em realitzat en aquestes darreres festes, es hora lla de començar a perdre la temo a la bascula, per a ficar-nos en forma un altre cop.
Les primeres curses de l’any es prenen en més cautela. A ningú li agrada fallar a principi de temporada.
Des de que l’any passat, en la primera edició de la GR10 Xtrem en va donar bon sabor de boca, tenia clar que volia emprendre la campanya 2011 en alegria i ganes.
La cosa va anar be, teníem força i la companyia era grata. Des de el moment que sona el despertador, la maquinaria es posa en moviment per aconseguir el millor resultats.
Amb una mica d’anticipació en presentem a la sortida, el tema de sempre, dorsals, roba, material i sobre tot saludar als companys…
Donen la sortida i arranquem amb la llums dels frontals, la sendera es empinada al principi i pon-te la gent es dispersa.
Jo crec que el millor es conservar i deixar que passen les hores i deixa que es faci de dia, serà mes segur per no prendre mal.
En el control de Serra comenta a clarejar i ja puc apagar el frontal, llàstima penso que ara que surt el sol, a passat tot el tram de cursa més bonic. Comencem la pista mes avorrida de la jornada.
Em recordo perfectament del recorregut i esta molt millor marcat que l’any anterior. L’organització a fet una bona feina. Comença a fer calor i en pocs instants passo de l’eufòria de trobar-me sencer, a la desil•lusió de sentir-me derrotat.
Quant em trobava en segona posició, de sobte sento una forta punxada al cul i m’agafa temor. Decideixo afluixar per complert el ritme, encara soc al kilòmetre 40 i queda molt de camí per a patí tant d’hora. En arribar a Gatova, un dels controls-avituallaments sencer de la proba, tinc que seure i menjar be, deixant passar temps per a recuperar-me. Un Ibuprofens acompanyat d’un Voltaren injectat, van ser la solució ideal per a podré seguir. Encara que paregué estrany la cosa va millorar i vaig aconseguir aguantar el trotet sua, fins a casi 5 km per a meta, on els tirons a les cames ben just em deixaren arribar.
Per a que no es digué, que a la primera pleguem.
El Xaneta que sempre te una excusa per anar al seu ritme arribar sobrat de força i de gana, ja que el control de meitat es va posar entre pit i esquena; dos plats d’arròs, tres entrepà gelats i quatre gots de cola. Ell no el surt de barato a l’organització.
El temps i les posicions son el de menys, els que importa es que per a començar l’any ja en tenim prou...

II Cursa les 2 Torres

Una altra temporada i ja en van Quatre, comenta el circuit Terres de l’Ebre.
Temporada de canvis i novetats. Cares conegudes i cares que no veurem més.
Noves propostes per a recórrer de manera casi setmanal el nostres territori. Estrenat nova web.
Un calendari molt atapeït que dona poc temps de descans entre cursa i cursa, gent que s’especialitza en un distancia o gent que o proba tot.
El que fa als resultats, tots intentem ser millors any rere any, el que es impossible detenir es el pas del temps i el fet de tenir de pujar de categoria també implica nous esforços si volem mantenir un nivell físic i mental.
La proba que a obri’t aquesta temporada a estat la, II cursa de les dos Torres.
Batejada per molts l’any passat per ser la més corredora del circuit, al tenir molt poc desnivell + es corre molt intensament i no dona treva a les cames. La boira matinal de la plana del Ebre van donar al dia un toc fantasmagòric, però no va deslluir l’ambient de retrobament dels companys i amics d’altres pobles…
Classificació; http://cursa.campredo.net/resultats/RESULTATS%20OFICIALS%20CURSA.htm

dimecres, 12 de gener del 2011

A.E.Alcanar

Els passats Nadals L’Agrupació Excursionista D’Alcanar, com ja be sent habituals aquets últims anys… va participar en el Parc de Nadal.
Celebrat en el centre Cívic els dies 26,27 i 28 de Desembre.
Com es d’esperar en aquets dies tan senyalats, que molts de pares no tenen festa i els nens sí, el tres dies va estar ple fins la bandera. També ajuda que el preu d’entrada es d’un euro.
Totes les tardes vaig poder assistir en companyia del meu fill. El bon ambient era palpable en un recinte esplèndid per l’ocasió.
Ara hi ha que dir que tots els crios van gaudir d’activitats fetes a mida i de una esplèndida “tirolina” mundada per nosaltres. Amb una festa final de Xocolata amb Viscuts va fer les tardes de fred, un poc més amenes…

dimarts, 4 de gener del 2011

Miralleixes i el seu món...

Continuem narrant les escapades en bicicleta de carretera, en esperit aventurer, al estil del Miralleixes.
Pron-te ens bamp donar conte de que la Península se’ns quedava curta i que les escapades que teníem pensades no es podien fer en un dia, llavors bamp decidir convertir en etapes, mitjanament programades, però ja se sap res no surt com un ho te previst.
La visita de ses Illes, va ser la primera de una sèrie d’escapades.
1ª Etapa: el dia 14 de Maig matinàvem com ja venia sent costum per a tirar kilòmetres de camí, per la part interior de la província de Castelló, teníem pensat arribar a dinar a Valencia, al pis d’unes estudiants amigues nostres, ens esperaven un bon plat de macarrons. A la tarda continuaríem fins a Dénia per agafar un ferri i d’aquesta manera entrar a Ibiza.
Tot a va anar be fins la tarda. Mengem com estava previst i desprès del conseqüent enrrenou per creuar Valencia, anem baixant cap a terres Alacantines. La Nacional 340 no te pèrdua quant de transitar per la costa es tracta.
Al arribar a Dénia busquem el port i ràpidament ens situem. Primera decepció, arribem just quant el vaixell treu les amarres i fica rom a alta mar, ens han faltat 10 minuts.
Rés, no en hi ha d’altre fins demà a la nit, a la mateixa hora, que tenim de fer, no podem perdre tot un dia aquí esperant. Agafem el caminet de Sant Fernando i a dormir, dema sera un altre dia.
2ª Etapa el Toni que sempre li pega voltes a tot, creu que el millor serà torna a pujar a Valencia, ja que el port es mes gran i tindrem més regularitat de ferris cap a les illes.
Així o bamp fer cap amunt un altre cop.
Aprofitem aquest cop per a fer un poc de turisme a la capital del Túria, les Torres Serrano, el Miquelet o el Mestalla…lo típic a visitar.


En la ciutad de Valencia
Cap a mitja tarda trèiem els passatges i embarquem, tenim sort el creuer ens costarà tota la nit, d’aquesta manera ja tenim el lloc per a dormir. A les 9h, sense més complicacions estem els dos mirant la maniobra d’atracament al port de Palma, agafem les bicis i camí, ja hi som. En aquets viatge, al tractar-se de baries etapes bamp tenir d’incorporar nous elements per al transport del material.
Un porta equipatges insertat al quadro de la bicicleta i unes alforges, paregudes al que porten els cavalls al llom. El sac de dormir, l’estorilla, roba d’abric, el menjar i el fogonet. Lo més imprescindible per a unes poques etapes en autonomia.
3ª Etapa del viatge va passar a ser la més bonica. Al creuar per el nord de Mallorca bamp tenir l’ocasió de comprovar els paisatges i la naturalesa que tan bonica que allí s’amaga. La serra Tramuntana, orgullo per als “islenyos”, paratge insòlit per a recórrer.
4ª Etapa: mes monòtona i carretada de formigó, tots els Hotels i apartaments per a l’estiu. La gran avinguda del arenal ens dona pas a una visita inesperada a la catedral de Palma.
El kilòmetres son pràcticament igual, les pedalades molt paregudes, però l’esforç et sap a poc quant es recompensa en una experiència que t’ompli d’emocions.
Al agafar el vaixell de tornada el horari va ser el mateix, nocturn e ideal per descansar. El Toni que em tenia una sorpresa preparada, se’n havia assabentat al treure els bitllets que per a la tornada ens era el mateix tornar a Valencia o a Barcelona. Ideal no caldria passar dos cops per el mateix lloc.

D'avant la catedral de Palma de Mallorca
5ª Etapa: cap a casa que son festes de Maig. Aquest va ser el tret de sortida al posar els peus en terres Catalanes. N340 i cap a casa, una ruta que començava a ser monòtona per a les cames. La ultima jornada al contrari de lo que es pot imaginar va ser la més rapida, les ganes d’arribar a casa i l’esperit aventurer ens van fer pedalar a un ritme desenfrenat.
Aquest any no seria l’únic repte que tindríem en ment i estava tot a punt de caramel.
Al Juny ens en aniríem a Berlin per a tornar des de allí pedalant…
Data:14/18-1997
Recorregut: Alcanar-Valencia-Denia-Valencia-Palma-Alcudia-Palma-Barcelona-Alcanar
Distancia: 898 km
Temps:36h 22m 09seg
Mitja: 23’758km/h
Participants;
Antoni Reberter Bel (Cicloturiste)
Juan José Oliva Simó (Cicloturiste)

Ara ja d'uiem camara de fotos...