L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dilluns, 6 de setembre del 2010

UTMB 2010 (Cronica)

Primer que tot dir que m'ha costat molt dies deçidirme a explicar el que ens va pasar al que per a molt es l'Ultra trail en malluscules. També per a mí (fins ara).
Després de pasar pel tub, fer l'incripció en 9 mesos per d'avant. Enviar certificats medics i totes aquestes coses que et demanen, per a que sigue una cursa rigurosa, van pedre tota la serietad, suspenent la proba e intentant posar un parxe acursant la distancia.
A pero lo millor va ser rebre l'ermilla de Finisher havent corregut sols 32km.
Bueno pero anem a la cronica;
Tota l'iluçió estava posada en aquest viatge, molts entrenos en solitari, moltes matinades i tot eixó que fiquem els entusiastes de l'esport. Lloguem una autocarabana i cap a Chamonix. Els companys de fatigues serien el Sisco, Sergí, Alfareta i el primo (Xaneta). Moltes hores de conduir i sobretot rises per arribar al destí.
Ja hi som inspeccionem el terreny i just tenim l'aparcament al peu de l'agulla de Midi.
Desidim pujar a guanyar altura en una excurcioneta que tindra lloc el primer dia.
1570m de desnivell+ i 17km de distancia, no esta mal per un paseig. Aquest dia descobrim que aquesta terra també es fan robellons en Agost.

El seguent dia pujent cap a la montanya d'en front desde hon es tiren els del parapent, imagineu quines bistes. Jo hem quedo amb el Sergí ya que prefereixo descansar per la cursa.
Totes les nits fem la xerrada e intercambiem opinions, a mí ja m'esta bé tenir ajuda amb diferent idees, d'aquesta manera probo coses nobes.
De bon matí anirem abuscar els pitralls, ja que la cola era bastan llerga el dia abans.
Ja ho tenim tot, dinem de valent i omplim reçerves per al camí que sera llerg.
Molta gent sap que els corredors son els protagoniste este cap de setmana al peu del MontBlanc,
per aixó cuant ens dirigim cap a la sortida ens paren per a fer-nos fotos. Es d'agrair.
El compte en rera ja a començat, falten menys de 2h, la gent fa cua a la sortida, miro per d'amunt els hombros i una cara coneguda m'atura la vista. Es l'amic Aguiló que te la lliço apressa de l'any anterior i a arribat d'hora. Amb un gest, amb puny tancat li desitjo moltisima força i sort.... no ens beurem fins que, éll mateix a Les Contamines (Km32) emb dona la mala noticia.

El "espiquer" dona pas a les autoritats que diuen quatre coses, el compte en rera i ja hi som.

L'esperiençia de viure una sortida d'aquestes dimencions, no es pot narra en paraules, s´ha de passar, bé sols espero que l'any 2011 sigue l'any que he de viure l'arribada.....









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada