Per fí a arribat un altre cop una cursa, despres d'unes hores conduint, arribo a Berga, son les deu del matí i escomenço a fer amics. Com nó per pasar les hores de nervis més amenes.
Pronte trobo a un amic d'en Marc, que ens coneguerem en la Selva del Camp i amb éll paso casi casi totes les hores prebies a la sortida.
Amic Alfareta poc avans de la sortida13'30h hora d'agafar l'autobús fins Ribes de Freset. Allí cremelera fins Nuria, primera tronada, diras que porto el mal temps d'amunt,jejeje....
A les tres, tret de sortida i tots a correr, me ho preng en calma ja molt camí per d'avant i a més la senda es estreta i no puc fer avío, hi ha molta gent. Poc a poc emb presento al deu i sol he trigat 1h10m, no esta mal. Allí comença la primera pujada fins a 2500m, a punt de coronar m'agafa una forta tormenta de pedra i eigua. M'abrigo i agacho el cap i amunt, tan sols estic a l'escomençament.
Poc a poc para i surt el sol però la cosa va a pitjor ja que no hi ha senyals i vaig camp a traves, valla aventura, emb fico en un grupet i anem controlant tots juntets.
A final emb quedo en una parella de companys i de fet també, estava molt forta la noia.
En trotem la segona pujada (Coll de Pal) valla pal tornem a pujar a 2200m es va fer molt dur però tenia bones sensacions a les cames. Coronem i ens posem a vajar fins el km 40, al avituallament parem a minjar i sens fa de nit, molt mal moment per a quedar-nos sense llum ja que els proxims 10km son tecnics i tindrem alguna caiguda que altra.
Al km50 un altre avitualla... en aquest moment emb vaig donar compte de lo important de tenir asistencia en aquest tipús de curses, tota la gent es cambiava i es posaven nets i polits, jo tan sols emb vaig cambiar el calçetins. Emb recupero i al ataque, pujant i bajant ens pasem una estona. A les 4 del matí arribo al km65 i llavors parlo en el meu cunyat que hem dona molta moral i m'activa una mica, en teoria volia començar a tirar a la part final, km83, emb trobava molt bé, però a les sis menys quart una grand tronada ens agafa al fer-çe de dia i coronar l'ultim coll. Una cosa fora de serie, no ho havia vist mai, de poder tirar a pensar tan sols en acabar i sortirne d'esta. Javors vaig pensar en el meu amic Oliva que diria "d'un mal pas sortirne pronte". Així ho vaig fer i al final arribo a Berga.
Al entrar a meta i tot ens va tocar esprintar, però a la fí el objectiu es va aconseguir:
18h30m, molt dura i pensant amb el temps que ens va fer, tornarem...
Gracies company per aquestes lines, plenes d'emocions i vivencies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada