Coses de l'ofiçi.

Be donç totes les coses tenent la seua part amarga i vos ting que confesar que no haguera cregut mai si m'ho aguesin dit avans. Al vaijar de la Torreta una forta "coento" hem vaig sentir al taló esquerre i enseguida vaig saver que algo no anava bé dins la sabatilla. Peró vaig intentar no pensar-hi fins a la meta, encara que era practicament imposible. L' esgarro de la pell com podeu beure en la fotografia es algo més que una bofia.

Abore si tot va millor esta setmana

ja que el disapte tenim la trenkakames 83km (que valla nom per anar en lo peu aixi). Es la que ens falta al primó i a mí per als punt de la Copa Catalana de Caminades de Resistencia. Estes lines seguent les hi dedico per al meu pare.

Desprès de realitzar la marxa amb un temps de 4h40m a la seua edad, que no esta gens malament. El pobre, al arribar a casa, després d'una bona dutxa, es tombá una estona al sofá amb un "xampú"a les mans i a esperar a la meva mare.

En quan ella va arribar estava blanc, sudoros i a penes reaccionava. A pasat la nit a l'hospital de Tortosa. Una lipotimia diuen els metges i massa esforç a un cord que ja estat castigat varies begades. Ja sabeu com es éll, sempre de la broma i en dies aixi més.

Pero bé sols a sigut un susto, ara es troba molt recuperat. Quand hi he parlat aquest matí sols es queixava que no li havient donat res per mengar desde l'avituallament del Más de Mulet i que havia somiat amb els "dixosos"pals, (qui no hi esta acostumbrat a dur bragues, les costures li fant llagues).

M'ha asegutat que la proxima edició estara una mica més preparat, anim pare....